Expodidàctica 2012

 Qué qué tenim? 

- Diversió

- Aprendre a aprendre- Saber escolar

- Pissarres digitals

- Noves tecnologies

- Recursos didàctics

- Nous materials

Grup de vivencia: Aprofundiment!

Cada dia que passa aprofundim més en el curriculum de l'educació Primària.

L'anterior classe vam estar parlant sobre que enteníem nosaltres per competències bàsiques i quines eren les seves divisions, competències transversals i especifiques per conviure i habitar el món.

Per tal d'entendre una mica millor cada una de les competències i quin és l'objectiu de cada una d'aquestes, ens vam dividir per grups petits on cada grup havia de investigar una area o àmbit diferent de les assignatures dins del curriculum oficial.

Aquests grups servirien per saber quines són les competències que es tracten a cada area o àmbit i poder conèixer-les d'una manera més significant.

Realment qui es normal?

A la classe d'ahir ens vam anar totalment del tema que estava preparat. Però cap problema!

Ahir vam estar parlant de les persones amb discapacitat, si necessiten estar a un lloc especialitzat per ells o han d'estar amb la resta de companys.

Hi havien opinions de tothom, si era necessari que estiguessin a un lloc per les seves necessitats, si era positiu que estiguessin a persones de la seva mateixa edat però que no tinguessin discapacitats, que el lloc on estiguessin estigues integrat al mateix centre, que fos un centre especialitzat nomes per ells i allunyat, que lo més important és que els companys estiguin conscienciats, que els seus pares coneguin realment les seves necessitats... hi havia de tot! Realment vaig quedar impressionada amb els pensaments que tenen algunes persones!

Jo, personalment crec que aquestes persones necessiten un entorn especial per ells, pero aquest entorn no ha de ser fora del centre. Sino al mateix centre perque tinguin classes especials i al mateix temps puguin estar integrats amb persones que no tenen les seves discapacitats. Gràcies a tot això no em d'oblidar que ells també es volen sentir "normals" (queda molt lleig dir normals, perquè realment qui es normal?). Ells volen una vida com la nostra, on ningú hagi d'estar sobre d'ells i no tinguin discapacitats. El nostre deure com a mestre és estar amb ells i ajudar-los en tot el que puguem i fer que sentissin "normal".

Mentre escric això em dic a mi mateixa, com m'agradaria ser com ells. Ells realment si que valoren la vida i valoren les persones que estan al seu costat, sempre tenen un somriure per tu i son el que et donen un somriure quan mes ho necessites.

  

Gracies a quest tipus d'activitat et replanteges coses de la carrera, l'exemple més clar soc Jo! La meva idea era al quart any de carrera especialitzar-me en matemàtiques o ciències naturals o social! Però desprès de veure tot el que necessiten aquestes persones i el que t'estimen quan estàs el seu costat, em fa replantejar-me la meva especialització!!

Web 2.0

Des de fa dies hem estat treballant a classe les noves tecnologies, és a dir, com el mon de les pagines web's està canviant i com ens ajuda a nosaltres, docents, aquestes noves tecnologies.

Aquestes noves tecnologies ens poden ajudar a nosaltres i al mateix temps als nostres nens per descobrir com és el mon des d'un altre punt de vista.

Una de les noves tecnologies son les wikis! Una wiki és un lloc web col·laboratiu, que pot ser editat des del navegador pels usuaris.  Els usuaris d'un wiki poden d'aquesta manera crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d'una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida.

Pel treball que em de realitzar en grups és necessari la utilització d'aquesta wiki, perquè tothom pugui saber com estem realitzant el nostre treball i nosaltres els seus.

Es una manera fàcil i pràctica d'estar al dia de les actualitzacions.

Al finalitzar la classe ja estàvem pensant com seria el nostre treball, no el que em de realitzar en grup, sinó el que ens ha posat el Marti a la web sobre les noves tecnologies i les seves aplicacions. Nervis, nervis... serà fàcil o difícil?

Estudiants que lluiten contra Dracs

Despres de parlar sobre el curriculum , ens vam posar en grups de cuatre per parlar sobre l'article de Lawrence Stenhouse que trata sobre " La investigació del curriculum i l'art del professor". Dins de cada grup haviem de posar un titol a aquest article, el nostre grup va decidir que el millor titol per representar aquest articler era:

" No hay desarrollo del curriculum sin  desarrollo del profesor"

Creiem que aquesta frase reflexa clarament que si un professor no té present el curriculum no pot desenvolupar-se ell mateix com a professor.

A continuació, el professor ens va mostrar una fabula sobre dracs* que estava intimament relacionada amb el que nosaltres considerem que es el curriculum.

"El curriculum es una herramienta fundamental en nuestro trabajo como docentes que ayuda a evolucionar y perfeccionar la práctica educativa. Al mismo tiempo, este curriculum nos ayuda a expresar las ideas educativas a nivel cognitivo (habilidades y capacidades) integrado a su vez con la práctica educativa personal (experiencia, valores y principios)."

* Si algu esta interessat en llegir-la, abaix podeu trobar l'enllaç.

-  http://www.learningreview.com/e-learning/informes-elearning/24-todo-currlum-cuenta-una-historia  -

esquerra o dreta? serveix o no serveix? uns o altres?

Comença una setmana interessant, treballs, treballs i encara més treballs! Però almenys tinc la seguretat que les classes de Planificació serviran per aprendre i conscienciar-nos que el nostre treball és molt important pel futur.

Durant bona part de la classe vam estar parlant del Curriculum Escolar d'Educació Primaria.

Eina indispensable pel nostre treball o no?

Aquesta va ser la pregunta inicial que ens va fer el Martí per començar a debatre si era important o no i si es necessari seguir el curriculum " a peu de lletra"

Alguns deien que el curriculum no l'hem de seguir totalment, que és cert que és una eina indispensable però cadascú forma el seu propi curriculum a classe i uns altres deien que no em de seguir per res el curriculum ja que és cert que és una eina pero no és necessaria per el nostre dia a dia.

Des del meu punt de vista, el curriculum ens serveix de guia i hem de tenir-lo present sempre, no estic dient que l'hem de seguir " al peu de la lletra" però si que és positiu saber que hem d'ensenyar als nostres alumnes. I és cert que cada professor forma el seu propi curriculum!

I tu, què en penses?

Qué és per tu un aula? Qué s'ha d'ensenyar en ella? Perquè serveix? Podríem veure l'aula més enllà de quatre parets? És un estri necessari? Pot ser un lloc divertit, dinàmic i polivalent?

Aquestes són preguntes que em venen al cap quan penso en un aula de classe, per aquest motiu l'anterior classe la vam dedicar a reflexionar sobre que pensàvem del "role playing" i de com seria la teva aula perfecte.

Hi havia de tot, persones que pensaven que la millor manera de distribuir un aula es en forma de U, persones que ajuntaven a tots els nens com si fos un grup molt gran, persones que pensaven que la millor manera d’aprendre és que un nen estigui sol i concentrat nomes en la classe,...

Però per mi la millor distribució d'un aula es aquesta:

- La distribució de la meva classe -

Blau: Finestres

Verd: pissarra

Marró: les taules dels nens i professor.

La meva aula esta pensada d'una manera que el nens no hagin d'estar tota l'estona mirant cap endavant, la meva aula ha de ser dinàmica i atractiva, això serà gracies a les pissarres interactives. Els nens treballaran en grup (però no molt gran) i aprendran de la vida gracies a experimentar amb ella.

Si estem ensenyant com és la natura, transformar l'aula com si fos un bosc per aprendre d'una manera significativa. O sinó portar els nens d’excursió a un parc perquè la tinguin més a prop i puguin viure-la.

"Trencar Esquemes"

Comença el segon dia de classe, però això si, amb els mateixos nervis que el primer dia!

Per trencar una mica el gel amb el professor i amb la resta de companys, en Marti ens va donar un full amb diferents preguntes per fer-nos entre nosaltres.

A continuació, ens vam repartir en tres grups per fer un "role playing" cada grup havia de representar una escena a una classe.

1- Primer dia de classe, els alumnes esperen fora i no poden entrar fins que arribi el professor a classe. Una vegada arriba el professor tot els alumnes fan una filera al final de la classe. En aquest moment és on  es veuen totes les diferencies entre el alumnes: alguns volen explicar tot el que han fet aquest estiu, una altres són nous i no coneixen a ningú, altres ja es coneixen i no paren de parlar, altres es troben sols i molts no volen entrar a la classe perquè prefereixen seguir amb les vacances.

Reflexió: Tots els alumnes que ens troben seran diferents i tindran aspectes positius i negatius, però em de saber acceptar-los a tots.

2-Es divideix en dos actes: el primer acte ens troben en una classe d'educació física on dos nens estan escollint als membres del seu grup i deixen pel final el "Mustafa" un company que es coix. La professora pregunta al "Mustafa" que ha fet perquè els seus companys no l'escollissin.

El segon acte és la mateixa situació, en canvi la professora pregunta als alumnes de la classe perquè deixen el "Mustafa" de costat.

Reflexió: Al primer acte el professor pregunta al "Mustafa" que ha fet i en realitat ell no ha fet res, només el deixen de costat perquè és diferent que la resta. Al segon acte es veu com la professora pregunta a la classe que te de diferent dels seus companys.

3-Toca classe de matemàtiques i el professor entra per explicar les taules de multiplicar. La classe en si, és un descontrol, nens llençant papers a altres companys o al mateix professor, cridant d'una punta de la classe fins l'altre, no fan cas al que diu el professor i alguns d'ells "vacilen" al professor. Al final el professor acaba per marxar de la classe i no tornar.

Reflexió: un professor no pot perdre la calma davant de situacions com aquestes, ha de comunicar als seus alumnes con se sent ell i fer-los reflexionar perquè sàpiguen que el que estaven fent no és lo correcte a un aula.